Algebra→caàlgebra

Definitionen

1. 1.Part de les matemàtiques, que estudia les operacions amb nombres i, quan correspon, també amb incògnites, les quals típicament son representades per lletres.
2. 2.Àlgebra booleana o de Boole. Aquella que es fa amb valors booleans (cert o fals) i operadors booleans i que com a resultat sempre dóna un valor booleà. S'utilitza en informàtica, electrònica digital, filosofia i matemàtiques.

Übersetzungen

• esálgebra
• enalgebra
• fralgèbre
• italgebra
• ruалгебра