1verb
cacortejar
Definiciones
- 1.Procurar el amor de otro, tradicionalmente de una mujer, con el fin de crear una relación de pareja.
- 2.Buscar el favor de alguien, haciendo lo que pida o le agrade.
Traducciones
Conjugación
Present
| jo | cortejo |
| tu | corteges |
| ell/ella | corteja |
| nosaltres | cortegem |
| vosaltres | cortegeu |
| ells | cortegen |
Passat simple
| jo | cortegí |
| tu | cortejares |
| ell/ella | cortejà |
| nosaltres | cortejàrem |
| vosaltres | cortejàreu |
| ells | cortejaren |
Imperfet
| jo | cortejava |
| tu | cortejaves |
| ell/ella | cortejava |
| nosaltres | cortejàvem |
| vosaltres | cortejàveu |
| ells | cortejaven |
Futur
| jo | cortejaré |
| tu | cortejaràs |
| ell/ella | cortejarà |
| nosaltres | cortejarem |
| vosaltres | cortejareu |
| ells | cortejaran |
Condicional
| jo | cortejaria |
| tu | cortejaries |
| ell/ella | cortejaria |
| nosaltres | cortejaríem |
| vosaltres | cortejaríeu |
| ells | cortejarien |
Subj. present
| jo | cortegi |
| tu | cortegis |
| ell/ella | cortegi |
| nosaltres | cortegem |
| vosaltres | cortegeu |
| ells | cortegin |
Subj. imperfet
| jo | cortegés |
| tu | cortegessis |
| ell/ella | cortegés |
| nosaltres | cortegéssim |
| vosaltres | cortegéssiu |
| ells | cortegessin |
Imperatiu
| nosaltres | cortegem |
| vosaltres | cortegeu |