balancelle→cabalancí

Définitions

1. 1.Cadira amb els peus units a unes làmines inferiors corbades o amb molles que permeten a la persona de gronxar-se endavant i enrere.
2. 2.Fusta que s'entravessa al capdavall de la tisora dels carros a on entra la llança, també anomenat balancí gros.
3. 3.Barra llarga que porten a les mans els funàmbuls per a fer de contrapès.

Traductions

• esbalancín
• enbalancer
• itbilancino
• deBalancier
• ruбалансир