badile→capala

Definizioni

1. 1.Eina formada per una làmina amb una certa concavitat i un mànec més o menys llarg, i que serveix per a recollir o remoure material divers.
2. 2.Instrument de fusta de dimensions i pes variables, consistent en una làmina de forma arrodonida proveïda de revestiment de goma i en una empunyadura, que s'utilitza per a colpejar la pilota.
3. 3.Instrument de material elàstic i lleuger consistent en una fulla envoltada d'un marc ovalat i perforada amb un nombre indeterminat de forats i en una empunyadura amb un cordill a l'extrem, que s'usa per a colpejar la pilota.

Traduzioni

• espala
• enshovel
• frpelle
• deSchaufel
• ruлопата