аккредитация→caacreditació

Определения

1. 1.Acció i efecte d'acreditar.
2. 2.Document que certifica el reconeixement d'uns requisits d'una persona o una institució.
3. 3.Procés orientat a la comprovació dels requisits que ha de complir una persona o una institució per a aconseguir un reconeixement.

Переводы

• esacreditación
• enaccreditation
• fraccréditation
• itaccreditamento
• deAkkreditierung