булава́→camaça

Определения

1. 1.Arma emprada a l'edat mitjana per a copejar l'enemic, consistent en una bola de ferro lligada amb una cadena a una barra.
2. 2.Eina emprada en la construcció per a fixar o anivellar maons quan estan col·locats sobre una pasta de ciment.

Переводы

• esmaza
• enmace
• frmassue
• itmazza
• deStreitkolben