1verb
caarrancar
Definiciones
- 1.Superar a un rival en una contienda
- 2.Atacar violentamente
- 3.Sacar de raíz
Traducciones
Conjugación
Present
| jo | arranco |
| tu | arranques |
| ell/ella | arranca |
| nosaltres | arranquem |
| vosaltres | arranqueu |
| ells | arranquen |
Passat simple
| jo | arranquí |
| tu | arrancares |
| ell/ella | arrancà |
| nosaltres | arrancàrem |
| vosaltres | arrancàreu |
| ells | arrancaren |
Imperfet
| jo | arrancava |
| tu | arrancaves |
| ell/ella | arrancava |
| nosaltres | arrancàvem |
| vosaltres | arrancàveu |
| ells | arrancaven |
Futur
| jo | arrancaré |
| tu | arrancaràs |
| ell/ella | arrancarà |
| nosaltres | arrancarem |
| vosaltres | arrancareu |
| ells | arrancaran |
Condicional
| jo | arrancaria |
| tu | arrancaries |
| ell/ella | arrancaria |
| nosaltres | arrancaríem |
| vosaltres | arrancaríeu |
| ells | arrancarien |
Subj. present
| jo | arranqui |
| tu | arranquis |
| ell/ella | arranqui |
| nosaltres | arranquem |
| vosaltres | arranqueu |
| ells | arranquin |
Subj. imperfet
| jo | arranqués |
| tu | arranquessis |
| ell/ella | arranqués |
| nosaltres | arranquéssim |
| vosaltres | arranquéssiu |
| ells | arranquessin |
Imperatiu
| nosaltres | arranquem |
| vosaltres | arranqueu |