1verb
itruggìre
Definicions
- 1.Bramar, el lleó.
Traduccions
- esrugir
- ensnarl
- frrugir
- debrausenbrüllen
- ruреве́ть
Conjugació
INF haber rugidoGER rugiendoPART rugido
Presente
| yo | rujo |
| tú | ruges |
| él/ella | ruge |
| nosotros | rugimos |
| vosotros | rugís |
| ellos | rugen |
Pretérito
| yo | rugí |
| tú | rugiste |
| él/ella | rugió |
| nosotros | rugimos |
| vosotros | rugisteis |
| ellos | rugieron |
Imperfecto
| yo | rugía |
| tú | rugías |
| él/ella | rugía |
| nosotros | rugíamos |
| vosotros | rugíais |
| ellos | rugían |
Futuro
| yo | rugiré |
| tú | rugirás |
| él/ella | rugirá |
| nosotros | rugiremos |
| vosotros | rugiréis |
| ellos | rugirán |
Condicional
| yo | rugiría |
| tú | rugirías |
| él/ella | rugiría |
| nosotros | rugiríamos |
| vosotros | rugiríais |
| ellos | rugirían |
Subj. presente
| yo | ruja |
| tú | rujas |
| él/ella | ruja |
| nosotros | rujamos |
| vosotros | rujáis |
| ellos | rujan |
Subj. imperfecto
| yo | rugiera |
| tú | rugieras |
| él/ella | rugiera |
| nosotros | rugiéramos |
| vosotros | rugierais |
| ellos | rugieran |
Imperativo
| tú | ruge |
| él/ella | ruja |
| nosotros | rujamos |
| vosotros | rugid |
| ellos | rujan |